Bon Nadal

Dons aixo, Feliç Nadal Atots encara que estigui força desapareguda.
Tot i aixis podeu seguir el nostre dia a dia al blog d'ilota.
Pero ara Bones Festes a Totom

i sigue-ho molt "bons" perque sino els reis pasaran de llarg ;)

Compaginar una relacion bdsm, con la vida diaria a veces es muy complicada por mucho empeño que pongas en ello.

Hay temporadas en las que el dia a dia vainilla, intenta aniquilar totalmente al bdsm, pero en nuestras manos esta en que eso no pase.

Siempre hay pequeñas ordenes, que no ocupan tiempo, pero si que le recuerdan al esclavo a quien pertenece.

En nuestro caso, ahora que las cosas empezaban a arreglarse, a ilota se le ha complicado el trabajo. 

Esta en un proyecto nuevo y  con dos cursos simultaneos, eso hace que su tiempo este completamente invadido por el trabajo, por la vida vainilla, aunque si Yo fuera muy egoista y no me importara nada su estado fisico y mental, me daria lo mismo  la cantidad de trabajo y le obligaria a cumplir igual con sus normas.

Pero este no es el caso, adoro a ilota y me gusta que su estado sea perfecto, por lo que durante el tiempo que dure todo este jaleo, se ve liberado de ciertas normas. Pero eso puede llevar aun sin quererlo, a una relajacion de su entrega y a un estres enorme para intentar acelerar el tiempo en acabar con el trabajo.

  Y para que eso no ocurra mi perversa mente trabaja para que en todo momento sea consiente de que me pertenece, de que no le hace falta acelerar mas de la cuenta para servirme.

Para ello dispongo de unos cuantos utensilios  que utilizar, algunos de ellos ya hace tiempo que habian sido relegados pero que ahora vuelven a ser de utilidad, y que bien usados  ayudaran a ilota a relajarse y a no olvidar de que me pertenece en cuerpo y alma.

Los expertos recomiendan, que se han de ir haciendo pausas, para relajar el cuerpo y la mente, y a ilota le cuesta demasiado hacer esas paradas, asi que voy a echarle una mano. 

Para empezar antes de ir a su cuartito, debera maquillarse y ponerse el collar, para que no se olvide de ser la puta que Yo quiero.

Voy a cambiarle la silla, la de ahora tiene un cojin de piedrecitas que no duelen, pero que a la larga va haciendose incomoda, pero para variar un poco, va a utilizar la de la foto que lleva un plug incorporado, para que su culo se mantenga abierto y disponible para Mi o para quien Yo desee.

Sus piernas van a estar sujetas a la silla, para que asi solo pueda moverse cuando yo vaya con la correa para sacarle de paseo como la perra que es.

Por la noche, despues de cumplir sus deberes  y antes de dormirse, para que vea lo buena que soy, voy a dejar que se desahogue con su leoncito, que lleva un agujero bien estrategico, hecho con una tela especial (que de suave no tiene

 nada) para mi zorra.

 

          Y si Yo considero que no se ha alimentado bien, le permitire correrse en su mano  

           para asi tomar las "vitaminas" que le han faltado.

Y creo que asi, su estres se mantendra a raya y su necesidad de servir satisfecha no creeis?

Puede que en la proxima entrada os cuente lo que tiene que hacer cuando esta en la oficina, o puede que no  quien lo sabe.

PD: En otro orden de cosas, a todos aquellos que me leeis y no sois españoles, tened en cuenta que solo hablo catalan y español, asi que los mensajes en cualquiera de estos dos idiomas.

Fi de les vacançes

PREPARANT UNA NOVA TEMPORADA

 

Aquets dies de vacançes a part de veure a la familia han servit per poder parlar molt, per aclarir conceptes i desitgos, per tenir ben clar que es el que volem i alla on volem arribar.

S'han pres moltes decisions i la setmana vinent sera el moment de començar a portar-les a la practica.

Aquesta setmana ilota esta totalment desbordada amb la feina i el curset, rao per la cual no hem començat. Veure-la tan estresada, tan volcada en fer be les coses, em provoca moltisima admiracio, veure que a pesar de tot el que te a sobre, intenta cumplir amb les normes fixes, amb estar pendent de mi i dels meus desitjos, fa que m'adoni que realment ell desitja tornar a ser un esclau total, rao per la cual la setmana vinent tirare endevant amb les noves normes, amb tota la paciencia del mon per donar-li l'oportunitat que es mereix.

No se si ja n'he parlat per aqui, pero hi ha gent que encara em demana per la crisis de la nostre parella, aixis que ho escric aqui.

No tenim cap crisi de parella, ens estimem moltisim, disfrutem intensament de la nostre vida i sentiments vainilles, el que pasa que per diverses causes els nostres ritmes en el bdsm s'han descompensat. 

Semble que per fi s'han igualat, aixis que crec realment que ha arribat el moment de rependre la relacio bdsm que teniem al començament, quand nosaltres com a parella varem començar.

Conseguir el perfecte equilibri entre el sentiment vainilla i el bdsm, es complicat i dificil, pero no imposible, nosaltres temps enrere ho teniem, pero durant els ultims anys hi han hagut masses interferencies i aixo ha provocat la descompensacio, pero quant realment hi ha amor, sinceritat i confiança entre els dos, les coses s'acaben arreglant.

Aixis que entre-ho i disfrute-ho d'aquesta nova etapa.

 

Dama Gisela

Prenen decisions

Sempre hi han excuses, sempre hi han entrebancs que impedeixen que es cumpleixi el que es promet.
I com diu la dita " tanto va el cantaro a la fuente, que al final se rompe", i el meu  hi a anat tant que al final s'ha trencat.
No se si ilota sera capaç de trobar la cola que enganxi els trossos, en les seves mans esta, Jo ja li he posat els mitjos per fer-ho, ara sols ella pot decidir el que fara.
La setmana vinent marxem de vacançes, seran dues setmanas de repos i relax,sense l'estres de la feina i problablement amb molt de temps per pensar, esperem que aquest temps sigui ben aprofitat i que doni fruits a la tornada a la rutina.
En altre ordre de coses, hi continuan habent aspirants a "joguina", no tots pasen la primera criba, algun que altre esta avançat, pero no se el perque no acaban d'avançar.
Quant t'els trobes per internet, esperen a que sigui Jo la que els pregunti, la que interrogui, les seves respostes es limiten al "si Senyora/no Senyora" i no se si es perque Jo soc rareta pero aixo no m'agrada gens.
M'agrada que tinguin una conversa mitjanament inteligent, que es tracti d'una conversa, no d'un monolec i no hi ha manera de que ho entenguin.
Tambe hi han els que menteixen, a vegades en coses importants i d'altres amb tonteries, i les errades es poden perdonar, les mentides no les perdono mai.
Tambe estan aquells que parlan amb tu i pertanyen ja a un Dominant pero van buscan un altre per si la cosa els hi falla o perque no se senten ben atessos, o els que estan parlant amb tota Dominant que troben i que consti que no m'importa, pero no em menteixis diguen que no, perque a sobre son patosos i s'equivoquen de finestre a l'escriure .
Sols busco un submis, (home o dona, no tinc manies ;)) que vulgui tenir sesions d'una manera regular.
Es que busco un imposible?????.
Pot ser si, sols el temps ho dira.
Bones vacançes
Dama Gisela

Una nit al Fetish Cafe

Portaba molt, molt de temps, volen tornar al fetish i per una cosa o un altre mai podia, sempre hi havia alguna cosa que ho impedia, pero al final ho vaig aconseguir. Van enviar a ilota a barcelona dos dies amb l'hotel pagat, aixis que no hi hauria cap impediment per pasar un parell de nits a barna, sense compromisos familiars, eran dues nits sols per nosaltres, per disfrutarles a la nostra manera, aixis que em vaig posar mans a la feina i planejar les dues nits.
Per a la primera, contant que ilota es tenia que llevar mati al dia següent, vaig decidir anar a un restaurant amb jazz en directe i tenir un sopar tranquil i relaxat.
Pero per la segona nit volia anar al fetish, vaig trucar a Domina Zara per veure si estaria obert, ja que no era cap de setmana i em va contestar que si, pero que el dissabte tenien una festa i m'ho pasaria mitllor, pero no ens podiem quedar fins dissabte a la nit, aixis que vaig decidir anar-hi igualment el divendres.
Durant tot el dia vaig estar nerviosa (per molt que diguin que els Dominants ho tenim sempre tot controlat, tambe ens posem nerviosos), no sabia que em trobaria, com em sentiria, si els bons records que en tenia es repetirien o al anar-hi un dia que no hi hauria una festa em trobaria desubicada.
Al ser divendres ilota no treballaba a la tarda, aixis que quand va arrivar, vem anar a dinar i li vaig manar fer una siesta de dues hores, perque aixis a la nit estigues ben descansat.
Quand el vaig despertar, li vaig donar la roba que volia que portes al fetish (tanga, mitges i sabates de talo vermelles) i per sobre camisa i pantalo tot negre, vem anar a sopar i ens vem dirigir cap al fetish.
Lo que te bcn bo es que hi ha metro a la nit, aixis que el vem agafar per anar-hi i varem arribar al fetish.
Alla ens va rebra una sumisa de Zara, i ens va acompanyar cap avall, on ens vem trobar amb Zara, que ens va rebre fantasticament, em va fer sentir com a casa, hi havia mes gent, recordo a un noi, que havia descobert que la seva parella era un gran fetichista de sabatilles i que investigant sobre el tema habia arrivat al mon bdsm i al final al fetish cafe, estaba alla per demanar consell de com portar el tema, per apendre mes sobre el bdsm, perque cada cop li atreia mes.
En resum va ser una xerrada molt entretinguda a on tots donavem la nostra opinio, a on Domina Zara em va demostrar la gran Senyora que es, en cap moment ningu es va sentir fora de lloc ni que ella era una gran Domina intocable e inabastable, tot i que realment es una Gran Domina, molt mes que moltes de les que van de Gran Senyores.
No se, no tinc paraules que descriguin be lo comoda i relaxada que em vaig sentir.
He estat a altres locals, a altres festes, he vist alguns Dominants (homes i dones), que es dediquen a demostrar lo bons i perfectes que son, que es dediquen a controlar i criticar el que fan o deixen de fer altres i en cambi al fetish aquest sentiment mai l'havia tingut, i en aquesta ocasio tampoc el tenia, me sentia tal com he dit com a casa.
Al final sense adornar-nos es van fer les tantes, i jo no volia marxar sense "jugar"una miqueta amb ilota, aixis que vam pasar cap al raco de la creu i varem jugar una estoneta, no tant com voliem pero molt mes del que habia pensat.
Vaig tirar fotos amb el mobil (la que encapçala l'entrada es d'aquella nit), ja que alla estabem sols i conque soc aixis i em vaig anar animat, al final el mobil va quedar en un raco, ens vem despedir ja molt entrada la matinada.
Va ser una nit de somni, poder parlar tranquilament, poder jugar amb tot el que hi ha alla dins, amb el rebenque i els demes estris que Domina Zara em va deixar, vaig disfrutar com una nena.
Sols repetir Gracies Domina Zara, per fer-nos sentir tan a gust i per deixar-nos disfrutar del Fetish cafe :).
PD: Per cert, tinc que agraïr tambe a Zara que m'emvies el mobil a casa, despres de deixar-lo abandonat al fetish i que es preocupes de si m'havia arribat .